jueves, 30 de junio de 2011

La trágica realidad de la comedia

Cada vez que veo los tráilers de la las comedias -por bautizarlas de algún modo- que Hollywood fabrica  como churros (y vende como arte) me digo a mi mismo que es imposible que vuelvan a bajar de nivel cultural. El destino, sin embargo, tiene un aliento caprichoso en sus impulsos (cobroncete incluso, si se permite el uso del término) y los productores, guionistas, actores y otros animales del circo hollywoodiano necesidad de ganar dinero a expuertas a fin de mantener su exagerado tren de vida.
Si repasamos los títulos de las "comedias" de los dos últimos años, podemos encontrar joyas tales como Dos colgaos muy fumados, Cerdos salvajes, Resacón en las Vegas (queda pendiente una secuela de su conciezuda trama, Resacón en Tahilandia), y un largo etcétera. No tengo mucha tendencia a interesarme por esta clase de cine. Mi contacto con él se limita a ver los anuncios del mismo en los anuncios, pero yo me pregunto por qué se ha degradado el humor.
Si repasamos el concepto de comedia, veremos que el término ha ido evolucionando al tiempo que se ha diversificado. Aristóteles consideraba comedia a cualquier obra teatral de final feliz. Durante muchos siglos este concepto continuó imperante para definir al concepto. Con los nacimientos de la satária y la comedia humorística apareció un género que buscaba sencillamente la diversión de su público. Géneros ya más posteriores como la farsa o el esperpento acabaron de dar nuevas salidas a la idea de comedia dentro del mundo del humor o ilustrando escenas cotidianas de escasa imporancia con un cierre feliz.
El género de la comedia elaborada no ha queda eclipsado. Aún quedan algunos comediografos decentes (sí, incluso en Hollywod). Pero nos engaños si pensamos que no ha pasado nada. Hoy día ya nadie piensa en El gran dictador o alguna de los Hermanos Marx como comedias. Cierto es que los puntos de vista sobre los que se puede ironizar han cambiado en nuesra sociedad. El abismo emprendido rumbo a la escatología, la broma que ralla en la ofensa y la ironía únicmaente expresable a través de chistes sexuales de mal gusto es un asunto grave, ya que no deja lugar aun analisis social demasiado halagüeno. Dicen que el sentido de ironía es proporcional a la inteligencia de una persona. En consecuencia una sociedad que deba recurrir a lo más basto no sólo carece de inteligencia sino que, en su holgazanería desconoce el significado verdedero del humor y la comedia.
Mi decepción mayúsucula ha tenido lugar esta semana cuando he visto el tráiler de Bad teacher en cuyo guión participa Cameron Díaz como protagonista. Os dejo el tráiler y juzgar vosotros mismos pensando además que esta mujer participó en la excelente comedia de Holidays.

9 comentarios:

  1. Eduard,
    Jo sempre he pensat que costa molt escriure una bona comèdia, i per tant, acostumo a ignorar tot el que el cine, vingui d'on vingui, ens ofereix en aquest gènere. Per sort hi hagut noms gloriosos però el llistó és molt alt per igualar a Lubitsch, Wilder, Diamond i un llarg etcètera d'anteriors i posteriors.
    Quant al que dius que el públic ha de ser molt ordinari per freqüentar aquesta classe de comedies -que tu cites-també crec que hi ha un públic sense massa criteri que frueïx del què li donen i si li donen pa i circ, doncs pa i circ. És un públic sense inquietud artística que és alimentat pel sistema perquè segueixi així, ruc i manejable. S'hauria de veure com reacciona la gent quan el menys bo tingui un nivell digne però crec que no s'ha fet aquest experiment tan arriscat.
    Salutacions!

    ResponderEliminar
  2. Glòria,
    Et dono tota la raó del món. Hi ha un públic que realment no s'aturarà mai a intentar entendre la comèdia elaborada o que simplement no hi voldrà guadir. Tot i que això és ben cert, crec que ens aquest públic cada vegada degrada més el seu gust i pot ser la culpa no és seva sinó de gent que tot i no compartir els seus gustos decideix explotar-los per fer calers.
    PD. Alguna bona comèdia avui per avui? Es que noia, tal com està la catellera aniria a veure una pel·lícula subtitulada en vietnamita.

    ResponderEliminar
  3. Eduard, jo diria que Hollywood no pretén "fer art" amb aquestes comèdies: les seves pretensions no van molt més enllà del cash flow i jo diria que en aquest sentit no enganyen a ningú (en tot cas, als que tenen ganes de ser enganyats). És cert que el nivell baixa en picat, els gags són bèsties i fàcils i els arguments d'uns simplicitat tremenda. Però afortunadament, el món del cinema també s'ha fet global, i també la comèdia. Si t'agrada el gènere, jo et diria que busquis en el cinema oriental o en el sud-americà, on el nivell i la intel·ligència són molt superiors.

    ResponderEliminar
  4. [Odio el blogger!!! Quan ja tenia quasi fet el comentari, s'ha esfumat i m'he quedat sense res. Hi torno]
    Crec que hi ha un espai entre els grans de la comèdia (de Lubitsch als Marx, passant per Chaplin i Berlanga, encara que l'obra d'aquests dos últims va més enllà de la comèdia) i l'astracanada de sal gorda i sangria a go-go. Em refereixo a comedies d'usar i llençar com "Solo en casa" o "Cazafantasmas", per citar-ne dues que van tenir força èxit en el seu temps. Serveixen com a distracció durant l'estona que dura la seua projecció, i després s'obliden, però al menys no ofenen a l'espectador tractant-lo de deficient mental com passa amb moltes de les que cites (la sèrie Resacón seria un bon exemple)

    ResponderEliminar
  5. Eduard,
    Per desgràcia no et puc recomanar una bona comèdia d'avui dia. Jo mateixa -no sóc de riure fàcil- haig de retrocedir uns quants anys si vull fruir d'un bon guió ben dirigit i ben interpretat. No sé si has revisat el cinema clàssic. Si no és així cal anar a Lubitsch, per exemple i la seva Ninoshka amb guió de Billy Wilder. No vull omplir espai sense saber on estàs, Eduard. El meu últim comediògraf ha estat Woody Allen i cada dia el trobo més dolent...Ja veus quina sequera creativa.
    Bon cap de setmana!

    ResponderEliminar
  6. Com diu Max Estrella a l'escena XII de Luces de bohemia:
    "MAX-. ¡Don Latino de Hispalis, grotesco personaje, te inmortalizaré en una novela!
    DON LATINO-. Una tragedia, Max.
    MAX-. La tragedia nuestra no es tragedia"
    DON LATINO-.¡Pues algo será!
    MAX-. El Esperpento"
    No hi ha comedia més aconseguida que la proposada des de la ironia que dona la visió d'altura i l'hamonia de contraris valleinclaniana. Les comèdies no són un gènere menor, simplement es plantegen degradades. Són comèdies sense comèdia, fetes només amb el filferro de l'entreteniment buit per una societat que posa de moda el m'avorreixo com a tornada. Si parlem de cinema, Berlanga et pot reconciliar amb un génere que, sense ser comèdia, ho és molt més que les pel.lícules que cites i que es vènen com si ho fossin.

    ResponderEliminar
  7. A desgrat la seva nul·la qualitat aquestes comedietes poden acabar provocant la hilaritat.
    L'Anna m'explica que se li va acostar la cuinera de l'escola...
    -Ayer fuimos al cine y nos reimos un montón.
    -¿Y qual fuisteis a ver?
    -La de Requesón en las Vegas!

    ResponderEliminar
  8. Pots anar a veure, estimat Eduard, Pequeñas mentiras sin importancia de Guillaume Canet, malgrat estar classificada com "drama". Saps molt bé que el "drama", des de Shakespeare, és l'adaptació a la realitat de la tragèdia i la comèdia modernes.Aquesta pel.lícula, que "versiona" de la Kenneth Branagh del 1992 Peter's Friends (a la trama general) i pot recordar Four Weddings and a Funeral (1994, de Mike Newell)per la comicitat, és, també com elles, una pel.ícula d'èxit amb una dignitat que la porta més enllà de la categoria de "excusa per passar el temps".
    Potser, la seva comicitat amaga sempre la tragèdia latent, la hipocresia i les mentides amb les que construim les nostres relacions: Potser és massa artificiosa la normalitat alto-burgesa dels protagonistes (una reedició dels personatges propis de la tragèdia). Potser el final és massa lagrimògen... Però el conjunt està farcit de forma pertinent de moments de riure justificat pel plantejament i personatges creïbles, malgrat els estereotips que el director acaba "dignificant" raonablement.

    ResponderEliminar
  9. Girbén, realment aquestes coses ja passen. Un dia pots fer el que vaig fer jo poses Telecinco i veus el prototip del ciutadà mitjà.
    Ábradas, gràcies per les recomanacions. La de "Four weddings and a funeral" ja l'he vista, però aniré a la de "Pequeñas mentiras sin importancia". No la pensava anar a veure perquè al trailer em va semblar molt tòpica, però si té el teu aval la cosa canvia.

    ResponderEliminar