domingo, 18 de diciembre de 2011

Cuatro cosas para la independencia... y una quinta.




Como saben quienes me conocen, no soy independentista. A decir verdad, creo que mucho habrían de cambiar las cosas, o al menos mi punto de vista, para que votase a favor de la independencia en un referéndum. Sin embargo, si hay lago que soy menos que cualquier otra cosa es fanático. Así que, desde mi óptica moderada, decir que “no” en el referéndum, no sería incompatible con tomar parte en la vida del nuevo Estado Catalán, si éste fuese votado por la mayoría de mis compatriotas catalanes.
Hace cosa de una sema gozaba de una conversación sobre este tema, con una ex compañera mía de bachillerato.



-Però tu votaries que no a la independència –em deia.
-Segurament, H… Tinc molta família a Andalusia i això vulgui que no et fa sentir-te més vinculat al conjut d’España.
Añadí a esto una larga crítica sobre el modelo centralista y al autonómico, a favor del modelo federal. No hay necesidad de reproducirla porque se basa en términos estándares.
-De totes maneres –vaig continuar- Si Catalunya es proclamés independent a través d’un referèndum popular, jo estaria encantat de seguir vivint aquí i de canviar-me de passaport. Només demanaria cinc coses.
-Quines? –pregunta la meva amiga.
-Primer de tot el model lingüístic. El castellà porta quasi ve tres segles sent català. És evident que el català serà sempre la llengua històrica d’aquesta terra, però s’hauria d’apostar per un model lingüístic com el de Finlàndia. Allà suec i finès són totes dues llengües oficials a l’escola i els òrgans de govern. La societat és completament bilingüe.
-I que passa a l’escola quan s’han de donar mates o història, o qualsevol matèria que no sigui una llengua?
-Doncs mira, H… hauria de mirar-ho, però crec que queda a criteri del professor.



-Està força bé. –diu la meva amiga amb un somriure.
-Després, si ens independitzem, no podem viure d’esquenes ni a Espanya, ni a França. Es a dir, la Franja de Ponent ha d’ésser una frontera, no la fi del món.
-Completament d’acord.
-En relació amb això, em de tenir garanties que, acabat el procés de convertir-nos en estat, ens deixaran entrar a la Unió Europea, perquè pensa que cada país te dret de veto sobre. I per últim, això ja és una cosa persona, preferiria que el nostre model d’estat fos una república parlamentària i no una de presidencialista.
-Això ja passarà –diu tota convençuda.
-Segur?
-I tant, el conseller en cap es quedarà de cap de govern i el president de cap de l’estat. –assenteixo al seu raonament.- Però n’has dit cin de coses?
-Sí, és clar necessitem un arquitecte, perquè ens edifiqui un palau.
-Un palau?
-Dona, El Palau de la Generalitat es quedarà de seu del govern, el Parlament seguirà de cambra legislativa; a alguna banda haurem d’instal·lar el futur de president de la república. I a diferència de Madrid, a Barcelona no li sobren palaus. Haurem de fer-ne un de nou.
-Home, pot ser trobem algun puesto…

He aquí nuestras propuestas:
-La Pedrera.
-La sede actual de la Capitania General.
-El Palau del Lloctinent o cualquier otro edificio de la Plaza del Rei (aunque, tienen malos accesos).
-La Sagrada Familia (previa remodelación)
-El Castillo de Montjuic (previa remodelación)
-La Casa Serra.
-La Casa Vicens.

Alguien tiene alguna propuesta más, o llamamos al arquitecto?


[Nota. La conversación entre mi amiga i yo es un hecho real. Decidí hacer una entrada sobre el tema, porque encontré realmente admirable como se vuelve "fácil" tratar un tema tan delicado, cuando todo el mundo acerca posturas.
Pido disculpas por adelantado, a quien se haya podido sentir ofendido, por ver en este post una cosa frívola. No era esa mi intención.]

5 comentarios:

  1. No demanis perdó, Eduard. La teva opinió és raonable i raonada. I de conya se n'ha de poder fer amb tot, excepte amb el dolor aliè.

    Sense cap mena de dubte, voto per la Sagrada Família.

    ResponderEliminar
  2. El convent de la Mercè, actual capitania per seguritat és la millor opció.

    ResponderEliminar
  3. Jo llogaria els serveis d'un modern arquitecte.
    M'agrada molt l'educació que tens parlant d'un tema relliscós, Eduard.És cert que, amb respecte, es pot parlar de tot. També es pot riure i acpstar postires encara que cada un sigui fidel a un model diferent.
    Salutacions!

    ResponderEliminar
  4. No hi pateixis, de sectaris amb mal humor n'hi ha arreu. Es pot parlar de tot, o gairebé, amb ironia i bon rotllo, si s'escau. Tanmateix la possibilitat de la independència del país està basada en criteris de prou més calat que no pas la llengua o les barretines. Però ara, i aquí, no toca ;)

    Voto per edificar-lo al solar de la Sagrada Família. Caxis! ara l'haurem d'enderrocar! Quina llàsssssstimaaaaa ^^

    ResponderEliminar
  5. Moltes gràcies a tots quatre, m'heu tret un pes de sobre. Jo no he volgut ofendre mai ningú, però sovint entre les intecions i els resultats hi ha un àbim.
    Enric H. March i Clidice. Per ara fem valer la candidatura de la Sagrada Família... o del seu solar.
    Galderich. Jo l'edifici de la capitania, malgrat totes les connotacions que entenc pugui tenir el trobo força elegant, i m'agradaria visitar-lo per dintre.
    Glòria. Moltes gràcies a tu també, com a la resta, per expressar la teva opinió.

    ResponderEliminar