domingo, 9 de noviembre de 2014

Feliç 9-N a tots els votants!!


Fa setmanes que he donat a aquest blogg un to massa polític, com a mínim més del que jo voldria. He tractat d'exposar la meva opinió, contrària com se sap, al "Procés Sobiranista". Sempre he buscat de fer-ho des del respecte, però, malgrat la cura posada, no sé si ho he aconseguit. Si qualsevol persona que ha entrat a Neonocentismo, durant els darrers dies, s'ha sentit molesta per les opinions aquí expressades, vull transmetre-li les meves disculpes.
La meva posició escèptica que em fa ser contrari als grans canvis que poden aportar inestabilitat potser mai l'he explicada prou bé. Jo no tindria cap problema en canviar el meu passaport vigent per un de català o de qualsevol altre nacionalitat. La meva identitat cultural no s'alteraria en cap cas. El que no vull és que aquest canvi afecti al benestar de les persones que estimo ni al meu personal. 
En qualsevol cas, avui no vull parlar de res d'això.
Avui, amb molta brevetat, vull declarar el meu respecte i suport a tots els meus amics que amb bona voluntat creuen amb convicció que fan el correcte anant a votar. De tot cor espero que no tinguin cap problema, que gaudeixin d'aquest acte tan important per ells i que fa tant que esperen. He tingut la gran sort no haver trobat cap intolerant entre els meus molts amics independentistes. Sé que ells respectaran que jo avui no vagi a votar, que entenen el meu escepticisme i les meves raons. Per això vull que sàpiguen, per si algun cop no ho he estat suficientment clar, que els seus motius no són menys comprensibles, ni menys importants i respectables per mi. ¡Us desitjo una feliç jornada electoral!

2 comentarios:

  1. Des de la meva humil opinió has fet una feina admirable expressant el teu punt de vista de forma totalment raonable i en absolut ofensiva.

    És cert que sempre trobarem gent poc disposada a escoltar opinions fora de la seva zona de confort, però personalment em sento afortunada de poder llegir per aquí una opinió lúcida i diferent respecte la que te la majoría del meu entorn proper.

    Visc rodejada d'un entusiasme independentista que em tira a vegades enrrere. Crec que a vegades pequem d'ingenues i sincerament, el procés sobiranista em sembla fomentat de forma tendenciosa i partidista. Tot i així crec que s'ha encès una metxa de participació social admirable i que en el procés hi ha persones capaces, honestes en les seves intencions i amb una gran motivació per crear noves realitats. Segurament per part meva és questa gent de base, tant en quest procés concret com sobretot en altres, la que em pot arribar a fer creure en nous projectes, i en reptes pràcticament utòpics.

    Jo he tingut mesos per pensar-me la meva participació o no en el dia d'avuí, i molts moments de replantejament amb els canvis de mecanisme i format. Al final avuí he sortit a votar, sabent que no he votat tant sí o no a cap opció de país com sí a les iniciatives polítiques de base i als processos democràtics i això és el que m'ha convençut a la fi. Tot i així entenc que no és la única postura coherent i ni molt menys la única "correcta".

    Per altra banda recalco que comulgo totalment amb la teva visió de la identitat cultural (un tema fascinant).

    Reitero que és un plaer llegir les teves opinions, gràcies per proporcionar un punt de perspectiva.

    Ona


    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Ona:
      Em fa molt feliç llegir un comentari com el teu. Moltes gràcies pel temps que t'has pres redactant-lo. Jo penso que passi el que passi hem de tenir clar, tots els catalans, que en aquest territori continuaran vivint dues comunitats -parlants sobretot, però també polítiques- a no ser que algú decideixi dur a terme la bretolada d'eliminar-ne una. Escenari del qual, afortunadament, sento que estem molt MOLT lluny avui en dia. Per tant, cal ser més conciliador, més comprensiu, tractar d'entendre l'altre.
      La identitat cultural és fonamental. Hi ha gent que no té cap identitat cultural. Curiosament aquests sempre acaben sent els més radicals, la falta de seny i d'intentitat ajuda a pensar que per suscriure quatre frases, unitaristes o independentistes, n'hi ha prou. Per la meva part, jo tinc el privilegi d'haver assolit i consolidat una identitat cultural catalana i castellana. Passi amb el que passi amb el meu passaport, les seguiré tenint. Això no m'ho treu ningú. I ja no parlo només de canviar el passaport espanyol pel català, sino per qualsevol altre: italià, alemany... Donaria igual.
      Per últim, no crec que les maneres populistes i tendencioses siguin patrimoni d'alguns independentistes. La major part del discrus oficial unionista es construeix sobre elles.

      Eliminar