viernes, 27 de febrero de 2015

En defensa de Santiago Vidal


"El Pleno del Consejo General del Poder Judicial ha acordado hoy, por 12 votos a 9, imponer una sanción de 3 años de suspensión al magistrado de la Audiencia Provincial de Barcelona Santiago Vidal Marsal como responsable de una infracción disciplinaria muy grave prevista en el artículo 417.14 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (ignorancia inexcusable en el cumplimiento de los deberes judiciales)." Publicació de web oficial del Consell General de Poder Judicial d'ahir 26 de febrer de 2015

Coat of Arms of the General Council of the Judicial Power of Spain.svg
Escut del Consell General del Poder Judicial 

Cada vegada m’inquieta més veure com la coherència esdevé un pecat. Ahir, amb gran decepció, vaig assabentar-me de la noticia de la sanció de tres anys de suspensió contra el jutge Santiago Vidal. A les xarxes socials, dintre dels grups unionistes que freqüento, encara em va decebre més l’alegria exaltada amb què s’acollia la decisió.
Suposo que per molta gent això de la qüestió sobiranista no és un debat, sinó una guerra que no coneix cap norma de cortesia. L’important és destruir l’adversari, tant se’n dóna com o per què.
Malauradament, sempre he tingut el mal costum de no callar-me quan penso diferent. Us ben asseguro que és un defecte. Així que vaig dir, en aquells fòrums, que no compartia els criteris de la sanció. Dues grans rèpliques em van fer: una, que al haver-se declarat obertament independentista ja no era un jutge imparcial, i l’altra, que si no li agradava la constitució que se n’anés a casa seva. La darrera es ben fàcil de replicar, ja que si tots els que no hi estem d’acord en que la dona sigui inferior a l’home en la successió al tron (art. 57.1 CE) no poguessin participar de la vida pública o funcionarial, l’Administració i les institucions quedarien buides.

Santiago Vidal

Tampoc crec que ningú hagi de patir per la possible parcialitat de cap jutge, atès que la Llei Orgànica del Poder Judicial tassa un important nombre de causes (art. 219 LOPJ) per les quals una part en un procés o la fiscalia mateixa poden recusar-lo, és a dir, demanar-ne la substitució per un més imparcial quan aprecien alguna d’aquestes causes. Aquest sistema s’aplica amb una freqüència relativament alta, i amb total normalitat, dia a dia als tribunals.
Com anècdota, us puc explicar que vaig conèixer en Santigo Vidal al juny del meu primer any de carrera, a unes jornades sobre dret civil català que organitzava la UNED. L’home no va causar-me massa bona impressió. Cal reconèixer que sóc un figaflor susceptible pel que fa les bones maneres, com sap tothom qui em coneix. O sigui que no sé fins a quin punt val la meva opinió.
Perquè m’entengueu, a la ponència, sense que tragués el cap a res, va aparèixer el tema de la independència. També va fer una defensa aferrissada dels scratches. Al torn de preguntes, però, quan li van preguntar si veuria bé que li fessin un scratche a jutge la sentència del qual desagradés, va matisar que sí, tot i que calia fer-los amb respecte i guardant la distància.


Personalment, més em va molestar la frivolitat amb què va qüestionar la presència de les màximes i locucions llatines a la literatura jurídica. I encara més, la maca de delicadesa que va exhibir al menjar-se, sense gaires angoixes, quasi bé tres quarts d’hora de la conferència del següent ponent.
En els darrers dies, aquest posat un pèl egocèntric i la seva actitud de showman en alguns platós, li han estat retrets com si justifiquessin la imposició de la sanció. Cal recordar que les lleis no tenen per tasca castigar a qui no ens acabi de fer el pes. Pel que fa als qui directament li retreuen les seves idees, què es pot dir, sinó que no estan penades en democràcia.
Qui ha sancionat a Santiago Vidal? Què és el Consell General del Poder Judicial? Doncs bé, l’art. 122.2 de la constitució el defineix com “l’òrgan de govern del poder judicial”. Aquesta expressió, “òrgan de govern” cal matisar-la. El jutges són independents. Per mandat constitucional, en l’exercici de les seves funcions. només obeeixen la constitució i les lleis. Per tant ningú, ni tan sols el CGPJ, els pot donar ordres. Les seves funcions es vinculen a tasques disciplinaries com els ascensos en la carrera judicial, les inspeccions de jutjats i en el seu cas les sancions. També emet informes consultius pel Consell de Ministres quan es reformes lleis que afecten al Poder Judicial i al sistema penitenciari, entre d’altres.

Composició del CGPJ.

Pel que fa a la seva composició, la constitució estableix que el formin 20 membres que n’escullen el President qui a més és simultàniament President del Tribunal Suprem (art. 122.3 CE). Dotze han de ser jutges i els vuit restant juristes de reconegut prestigi. En principi només aquests darrers haurien de ser escollits per les Corts.
Malauradament, la vigent Llei Orgànica del Poder Judicial disposa (art.111, 112 i 113) que les associacions de jutges triïn una llista de 36 noms de la qual el Congrés, per majoria de tres cinquens dels seus membres, en n’escull sis dels proposats. Dels trenta restants, el Senat n’escull sis més per la mateixa majoria. Pel que fa als vuit juristes de reconegut prestigi cada cambra en tria quatre, també per majoria qualificada.
No cal ni esmentar fins a quin punt aquest sistema afecta a la independència de la institució. Sense anar més lluny, la sanció contra Santiago Vidal sembla aprovada pels dotze vots de la vigent majoria conservadora. Els nou vots en contra, que ben aviat espero publicaran els seus vots particulars, composen el sector més progressista de l’òrgan.

Carlos Lesmes 14.03.28 Presidente C.G.P.J. 4.jpg
Carlos Lesmes, President del CGPJ i del Tribunal Suprem.

De les moltes causes que recull com a motiu de sanció greu per un jutge l’art. 714 LOPJ, el punt 14 és pot ser el més inconcret de tots “ignorància inexcusable del compliment dels deures judicials”. Però com que cap dels més concrets, com ara haver utilitzat el seu càrrec per obtenir tracte de favor o filiació política, se li podien aplicar s’han acollit a aquest concepte indeterminat.
No hi ha un consens a la doctrina sobre a què fa referencia aquest punt 14. Les interpretacions més restrictives l’apropen al principi iura novit curia que imposa a jutges i magistrats els deure de conèixer totes les lleis aplicables. D’altres interpretacions són més obertes. En qualsevol cas, costa considerar-lo subsumible a una activitat acadèmica, com és fer un esborrany constitucional, fora de les seves hores de treball.

Façana del Tribunal Suprem

En definitiva, per molt que em dolgui dir-ho, la sanció obeeix a motius més polítics que no pas jurídics. De totes maneres encara no s’ha de donar tot per perdut. Malgrat sigui “l’òrgan de govern del Poder Judicial” no és cap tribunal, sinó un òrgan administratiu. Per tant totes les seves decisions poder ser recorregudes als tribunals del contenciós-administratiu, en el seu cas el Tribunal Suprem. El procediment, salvant les distàncies, és com recorre una multa de trànsit.
Tinc moltes esperances que el senyor Vidal presenti aviat un recurs a la Sala 3ª del Tribunal Suprem. Amb una mica de sort, revifarem el Poder Judicial de la contaminació política.


Us deixo l'enllaç amb la weeb oficial del CGPJ

http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/En-Portada/El-CGPJ-sanciona-con-3-anos-de-suspension-al-magistrado-Santiago-Vidal



lunes, 9 de febrero de 2015

Caída

Quiero llorar
con la cabeza pegada a la hierba

para que mis lágrimas
las engulla la arena gris.

Quiero llorar
oculto bajo vuestras costuras

donde no me veáis
pudriéndome por este veneno.

ni regurgitando la angustia.

8 de mayo de 2014

Eduard Ariza