Antes de la Máquina,
el vuelo de las aves, el
hígado
de un cordero, o la voz
divina
disponían dónde
ubicar la Ciudad.
La conquista, la sangre,
mil formas
de sacrificios humanos
solo eran el perfume
para escribir una
leyenda.
Pero llegaron la Máquina
y la Industria.
Se volvió sistémica la
brutalidad.
Ahora, morir, sufrir
son notas en un libro de
cuentas
combustible de un
engranaje
que tritura el
pensamiento
¡Y cada vez tiene más
hambre!
El mito se escribe en un
plano de obras.
Los que padecen por
trazarlo
los que agonizan
identificándolo
ya ni son material de la
memoria.
31 de Julio de 2014
Eduard Ariza
Els arquitectes et busquen per trencar-te les cames...
ResponderEliminarÉs massa pesimista per al meu gust , crec que l'evolució de la Humanitat no ha estat la desitjada però prefereixo viure ara que malviure en èpoques remotes.
M'ha fet riure això que els arquitectes em volen trencar les cames Xd
ResponderEliminarJo també sóc prou optimista. Només que per la poesia queda més profund un to més pessimista XD
"Només que per la poesia queda més profund un to més pessimista"! Ara és el gremi de poetes qui te les trencarà per desvetllar el seu secret... ;-)
EliminarAra sí que et dono la raó hahahah
EliminarM'hauré de fer una assegurnaça de vida.