Platja de Barcelona, 23 de febrer de 2012
Baldías las
olas del mar que conté
en mi serena
infancia
me miraron
después…
Aquel verde
celeste les da forma
y me ha visto
pasear a su lado
con distancia
de tiempo
y sinsabores
de vida…
La puesta de
sol casi en primavera
(aunque sea
pleno invierno)
nunca me vio
desnudo
ni yo escondí
una colilla en la arena.
Tentaste muy
veloz a mis pisadas
a palpar lo
guijarros.
Y haciendo de
tu cuerpo mi reclamo
me llevaste a
las olas.
Emergimos del
agua:
Distintos
nuestros seres…
Dos titanes
de vida tiritaban
mojados por
la sal y sus cristales.
Luego
con
las toallas sobre nosotros
no
encontramos locura
en bañarse en
invierno.
Y se
encendieron rojas las farolas.
Y de camino
al metro
sin
palabras
pensé en ti
en tu imagen
extendiéndose
sobre la arena gris
y al final
sólo tú eras mi paisaje.
La brisa, el
mar, el sol crepuscular
eras tú, sólo
tú.
Hasta las
gaviotas y hasta las nubes.
Y al fin Dios
fuiste tú.
Tú fuiste tus
ojos,
tu propio cuerpo
Tú encarnaste
la vida en tu presencia
Y desde ti
contemplé la belleza.
Eduard Ariza
Las "Baldías las olas del mar que conté
ResponderEliminaren mi serena infancia" no són baldias sinó el que et permet a posteriori contemplar la bellesa de la quotidianitat.
Una capbussada a l'hivern és el millor que es pot fer malgrat que després pugui tenir símptomes secundaris com aquest poema! ;-)
Tan de bo la vida donés més efectes secundaris com aquest.
EliminarHmm... no em diràs que també ha estat una "amiga" qui t'ha inspirat aquesta vegada? No cola! ;)
ResponderEliminarDiguem que és una "amiga molt especial", però de fet no és una novia, ni res que s'hi assembli.
EliminarEt dono la raó que aquests poemes no s'escriuen habiatualment als amics.
La de coses que s'han de fer per... escriure un poema!
ResponderEliminarEl millor d'un bany de mar en ple hivern és comprovar la quantitat de calor que el cos és capaç generar.
I no et descuidis llegir molts cops a Juan Ramón Jiménez, que el poema està impregnat d'ell.
EliminarPel que fa a l'aigua, doncs pot ser vaig passar-hi molt poca estona per donar-me compte, però no estava tan freda com esperaba... Pot ser ja anava tan mentalitzar que seria freda que és va quedar en un no res la realitat contra la meva ment ;)
Cada dia més inspirat i jo gaudint dels teus bells versos.
ResponderEliminarBé hi ha dies i dies... tu ho saps millor que ningú.
Eliminar