El brillo de la farola
(luciérnaga ensartada en acero)
alumbra el valle de la urbe.
La pérdida de esta noche
no escribe una gran tragedia. El tiempo
con tiempo le robará
hasta la tristeza.
Pobre el desamor se olvida con el sexo.
Su dolor fallece
en lenta agonía,
asfixiado por el sádico estertor
del ansia de placer.
7 de marzo de 2015
Eduard Ariza
Irregular. Imatges molt ben trobades, d'altres posades de manera forçada, paraules suaus i paraules que no s'hi adiuen. Segons la meva opinió que no és la de cap literat ni filòleg...
ResponderEliminarMalgrat tot, m'agrada.
No cal que sigui una opinio d'expert ;) Gràcies per opinar.
EliminarAquest poema el vaig escriure molt ràpid i no sé si m'acaba de convèner. És un contrapunt d'agilitat al meu estilhabitual. Sempre està bé provar a fer les coses d'una altra manera.
Difícil però interessant. La veu és de poeta.
ResponderEliminarI ten raó, sempre cal intentar fer les coses d'una forma diferent.
Moltes gràcies Glòria ;) M'estic plantejant obrirme un blog només per poemes ;) Que n'opines?
Eliminaralhora grafic i abstracte.... desconcertada estoy
ResponderEliminarEn qualsevol cas, ja saps que prefereixo aquest minimalisme al rotllo culteranista al que em tenies acostumada, aixi que, tot i que les dues últimes estrofes s'han de desxifrar una mica en quant al missatge, congrats!
Estic intentant fer coses noves. Darrerament estic molt estancat. Em costa molt composar. Moltes gràcies pel comentari ;)
Eliminar