jueves, 13 de junio de 2013

Decepción



No dice la insegura luz del alba
ni apenas un suspiro.
Se hunde la lejanía del escrito
en el silente ahogo.
La ausencia de palabras
                                               una tromba
que entrecorta breves respiraciones.

La primera caricia de la luz
muere el brillo de Venus.
Recorre tu piel la esperanza frágil.
Al instante de frío
le sucede la agradable tibieza.
Es una caricia sensual y ausente
que no precisa manos.
Como viene se rompe
y no se vuelve atrás.

Un latido azul te enciende los ojos.
El sabor de la vida
despierta tu corazón
                                               y el vacío
por poco lo detiene.

El impacto del nuevo día agota
todas las esperanzas.
Pero ya ni la sábana te cubre
y ni siquiera ante el alba
la sangre se arrodilla desnuda.

27 de mayo de 2013
Eduard Ariza

domingo, 9 de junio de 2013

Curs d'estiu Xènia Dyakonova

La meva amiga, Xènia Dyakonova, poetesa i traductora del rús, farà un curs d'estiu durant el mes de juliol a l'Ateneu barcelonés. Abaix us deixo la informació per qui estigui interessat. Com a persona que ja l'ha realitzat, puc assegurar que val molt la pena, especialmente a qui estigui interessat en tenir una visió genèrica de la literatura universal, en un ambient distès i participatiu.

L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès ofereix 

el curs intensiu Llegir els clàssics: D'Homer a Joyce (20h)

Programa:

Homer, Virgili i el món clàssic 

La poesia medieval: Dant, els trobadors, A. March 
El naixement de la novel·la. Cervantes: El Quixot 
El teatre: Shakespeare i Molière 
El poeta modern: Baudelaire 
Límits de la novel·la: Dostoievski i Joyce 

Professorat: Xènia Dyakonova 

Data d'inici: 25 de juny de 2013 
Horari: dimarts i dijous, de 17 a 19h
Preu: 295€ (20% dte. socis TR3SC)

jueves, 6 de junio de 2013

Compañías inolvidables



Para G…
  
Se bien que el tiempo no tiene sustancia.
Y por más que palpo mis recuerdos
son sólo la sombra de lo que fueron.
Necesitaré volver a vivirla una vez más.

Un día, dentro de no tanto años
mis enemigos me robarán su odio,
la pasión intensa de mis amores
sólo será rémora de alegría.

Entonces habré necesitado mil veces
(o tan sólo una) volver a vivirla.
Quizá así los rastro de mi memoria,
aunque frágiles, tendrán olor, tacto,

tu pelo alisado en mi cumpleaños
o ese rizado enjambre que luces
casi a diario.
                        En cuanto confunda
esos dos peinados
                                   rendiré mis cuentas.

Habré empezado a olvidarlo todo.
Y más allá del fluir de mi sangre
el latido de mi esperanza azul
morirá
                        se integrará en el no ser.

Quisiera guardar de tu compañía
una imagen nítida para el fin.
Cuando pregunte que ha sido de ti.
Entonces ya nada tendrá respuesta.

16 de mayo de 2013
Eduard Ariza