D’ençà que el Tribunal Constitucional suspengué la Llei de Consultes, el senyor Mas no ha fet altre cosa que estimular més i més, entre la gent, la necessitat de votar aquest mes entrant la qüestió de la independència. I val a dir que molts catalans, potser la majoria, no ha dubtat a seguir-lo.
Pels qui posem més
atenció en qüestions més quotidianes com ara que en dos anys i mig el nostre
Parlament tan sols hagi aprovat literalment cinc lleis (!) comptant una de pressupostos
i la de consultes, que el deute català s’hagi duplicat respecte a les ja penoses
finances deixades pels sis anys de tripartit mentre el nostre bonus de deute
continua enfonsant-se a la categoria de “bonus deixalla”, la privatització d’hospitals
públics, o la molt probable trama corrupte que embrutarà tot el partit del
Govern, la metafísica de “l’Estat Nació” ens sona una mica allunyada de les
nostres preocupacions més urgents.
LLei de Consultes sancionada pel President Mas
Mai s’ha de faltar
el respecte als qui senten el desig de ser consultats sobre la unitat de l’Estat.
Ara bé, cal que s’entengui que el seu anhel democràtic no es pot materialitzar de
qualsevol manera. I la pressa per fer-ho “ara o mai”, com si després del 9-N s’acabés
el món, està transfigurat la cara, fins ara desafinat, del sobiranisme, en el ridícul
rostre d’un clown.
Fa poques setmanes,
el Partit Independentista del Quebec va qualificar el procés català de “simbòlic”
i “succedani” al costat dels procesos del Quebec i Escòcia. Fóra bo que els
independentistes se n’adonessin amb això de fins a quin punt fan malament la
seva via.
Potser fer
un “procés participatiu”, sense cens i podent votar durant quinze dies no sigui
el millor sistema per guanyar credibilitat ni respecte. Per més que el
President ho exposi com un jugada carregada d’astúcia, és un nyap per sortir
ell del pas.
Pascal Bérubé, diputat independendista quebequés, parlant sobre el procés català. Vegeu l'enllaç de l'Ara
El Molt
Honorable vol vendre la seva ocurrència com una estratègia ben planificada.
Assegura que el Govern central no la podrà recorre perquè aquest cop no hi ha decret,
ni llei o cap paper signat.
Per la seva trajectòria
i formació, el President ha de saber que això és fals. Tot acte d’una administració o
impulsat per ella, per la via de fet –o sigui, sense marc legal o reglamentari
que la recolzi- es pot recorre, i a més, mitjançant un procediment d’urgència. No només davant del Tribunal Constitucional, sinó fins i tot davant de qualsevol jutjat del
contenciós-administratiu.
Sembla prou clar
que aquest bon home menteix per guanyar-se el favor de l’electorat, servint-se
de la mancança popular de coneixements jurídics – com ha fet des del primer
moment. I, si com afirma, desconeix que això que vol convocar pot impugnar-se, més li valdria dimitir.
Imatge de la V del darrer 11-S.
Però no dubtem de
la seva intel·ligència. Els seus actes demostren que ho sap prou bé. De fet, per
això no firma cap decret. Ni ell, ni cap membre del Govern. Exigeix al personal
administratiu de la Generalitat que s’impliquin en la “consulta”, demana als directors
dels centres escolars als qui va convocar dijous 16 que obrin els centres el
dia 9 y els següents, i quan aquests li demanen una ordre signada si nega. Per estratègia?
No pas. O bé, de fet sí. Per la estratègia d’evitar-se la responsabilitat
administrativa i penal en que es pugui incorre i fer-la carrega sobre els seus
funcionaris, altres subordinats i fins i tot els voluntaris.
I és que, diguin el
que diguin de la Constitució, el senyor Mas, capità de mar, i demés tripulació
acompanyant, tots ells veuen clar que hi ha “paperets” que importen i molt,
malgrat “la voluntat de tot un poble”. Entre d’altres, els decrets de convocatòria
il·legals.
