martes, 28 de octubre de 2014

Astúcia o covardia?


D’ençà que el Tribunal Constitucional suspengué la Llei de Consultes, el senyor Mas no ha fet altre cosa que estimular més i més, entre la gent, la necessitat de votar aquest mes entrant la qüestió de la independència. I val a dir que molts catalans, potser la majoria, no ha dubtat a seguir-lo.
Pels qui posem més atenció en qüestions més quotidianes com ara que en dos anys i mig el nostre Parlament tan sols hagi aprovat literalment cinc lleis (!) comptant una de pressupostos i la de consultes, que el deute català s’hagi duplicat respecte a les ja penoses finances deixades pels sis anys de tripartit mentre el nostre bonus de deute continua enfonsant-se a la categoria de “bonus deixalla”, la privatització d’hospitals públics, o la molt probable trama corrupte que embrutarà tot el partit del Govern, la metafísica de “l’Estat Nació” ens sona una mica allunyada de les nostres preocupacions més urgents.

LLei de Consultes sancionada pel President Mas

Mai s’ha de faltar el respecte als qui senten el desig de ser consultats sobre la unitat de l’Estat. Ara bé, cal que s’entengui que el seu anhel democràtic no es pot materialitzar de qualsevol manera. I la pressa per fer-ho “ara o mai”, com si després del 9-N s’acabés el món, està transfigurat la cara, fins ara desafinat, del sobiranisme, en el ridícul rostre d’un clown.
Fa poques setmanes, el Partit Independentista del Quebec va qualificar el procés català de “simbòlic” i “succedani” al costat dels procesos del Quebec i Escòcia. Fóra bo que els independentistes se n’adonessin amb això de fins a quin punt fan malament la seva via.
Potser fer un “procés participatiu”, sense cens i podent votar durant quinze dies no sigui el millor sistema per guanyar credibilitat ni respecte. Per més que el President ho exposi com un jugada carregada d’astúcia, és un nyap per sortir ell del pas.


Pascal Bérubé, diputat independendista quebequés, parlant sobre el procés català. Vegeu l'enllaç de l'Ara


El Molt Honorable vol vendre la seva ocurrència com una estratègia ben planificada. Assegura que el Govern central no la podrà recorre perquè aquest cop no hi ha decret, ni llei o cap paper signat.
Per la seva trajectòria i formació, el President ha de saber que això és fals. Tot acte d’una administració o impulsat per ella, per la via de fet –o sigui, sense marc legal o reglamentari que la recolzi- es pot recorre, i a més, mitjançant un procediment d’urgència. No només davant del Tribunal Constitucional, sinó fins i tot davant de qualsevol jutjat del contenciós-administratiu.
Sembla prou clar que aquest bon home menteix per guanyar-se el favor de l’electorat, servint-se de la mancança popular de coneixements jurídics – com ha fet des del primer moment. I, si com afirma, desconeix que això que vol convocar pot impugnar-se, més li valdria dimitir.
 
 Imatge de la V del darrer 11-S.
Però no dubtem de la seva intel·ligència. Els seus actes demostren que ho sap prou bé. De fet, per això no firma cap decret. Ni ell, ni cap membre del Govern. Exigeix al personal administratiu de la Generalitat que s’impliquin en la “consulta”, demana als directors dels centres escolars als qui va convocar dijous 16 que obrin els centres el dia 9 y els següents, i quan aquests li demanen una ordre signada si nega. Per estratègia? No pas. O bé, de fet sí. Per la estratègia d’evitar-se la responsabilitat administrativa i penal en que es pugui incorre i fer-la carrega sobre els seus funcionaris, altres subordinats i fins i tot els voluntaris.
I és que, diguin el que diguin de la Constitució, el senyor Mas, capità de mar, i demés tripulació acompanyant, tots ells veuen clar que hi ha “paperets” que importen i molt, malgrat “la voluntat de tot un poble”. Entre d’altres, els decrets de convocatòria il·legals.





6 comentarios:

  1. Jo porto 35 anys creient que la millor situació per a Catalunya és la Independència. Si no es marca el calendari per part de l'independentsime mai es parlaria del tema perquè el PP no hi està interessat -fills d'Una. Grande y Libre- i el PSOE tampoc perquè el que fa és dilatar el temps parlant d'una proposta de Federació que no ha concretat en res.

    Així doncs, l'agenda l'ha de marcar l'independentisme i si s'opta per la via no-violent -cosa que s'agraeix- només es pot fer des de la pressió pacífica a base d'actes simbòlics com aquesta darrera esquesta de pa sucat amb oli que el govern vol prohibir, el que seria tot un favor, tot sigui dit de pas.

    El que fa l'independentisme és anar sumant elements perquè quan es facin les eleccions plebiscistàries sigui el darrer pas perquè no hi ha més opció.

    En Mas va marcant el pas malgrat que les plebiscitàries li fan pànic perquè CDC -Unió ja estarà fora- perdrà bous i esquelles però el tsunami l'ha arrosegat on som, no per voluntat particular...

    ResponderEliminar
  2. Em dec haver explicat molt malament si has entès això. Jo no critico l'independentisme ni que vulgui tenir la seva agenda. Si et dic que allà on veus un tsunami jo només hi veig boira, molta boira. Una boira que aixecarà aviat davant el pes de les cricumstàcnies fàctiques. Perquè hi ha coses que no depenen només de la voluntat popular.
    D'altra banda, alguna cosa es deu estar fent de pena aquí si els independentistes d'altres llocs malparlen així del sobiranisme català.
    En qualsevol cas, jo aquí critico a un President que es cobreix les esquenes i no li importa carregar el mort al personal de l'administració que depèn d'ell i als voluntaris.

    ResponderEliminar
  3. Eduard,

    Els que portem molt de temps amb el tema demanant-ho de manera pacífica i sense estridències tenim molta pressa perquè és una oportunitat única.

    Hi pots veure boira, que n'hi ha per tot arreu però la voluntat popular -Sobirania Nacional- és l'element clau per a un Estat Liberal. Els poders fàctics, i t'ho dic ara quan diuen el contrari, s'adapten a les circumstàncies i seran ells precisament que quan les urnes diguin el que diran obligaran a la EU i a Espanya a adaptar-se al nou statu quo per no perdre el negoci. I els poders fàctics et recordo manen molt i estan desconcertats i per això emprenyats amb la situació.

    El tema dels quebequesos és lògic que diguin que això és una costellada -ho diu tothom- però a Catalunya funcionem amb altres lògiques ja que l'Estat ho prohibeix -cosa que no passa a Canadà- i els valors simbòlics no els podem perdre de vista i sinó pensa amb el que va ser Arenys de Munt... Els de Quèbec van de "pijos" de les consultes però no saben què és picar pedra quan un Estat no et deixa expressar.

    Per això jo agraIria que el govern central prohibís la costellada, seria el darrer favor que ens faria després d'haver-nos fet la campanya més impressionant i que mai haguéssim sommiat.

    Sobre el tema Mas hauries de deixar el discurs -perquè distreu l'unionisme de l'essència- que és un aprofitat sobre "els pobres funcionaris" i veure que la cosa va molt més enllà i que hi ha prop de 40.000 persones disposades a posar les taules electorals on calgui si algun funcionari de manera voluntària renuncia a col·laborar-hi. El discurs de la llagrimeta està bé però en Mas controla el tema legal de manera molt primmirada perquè qualsevol pas en fals pot ser catastròfic per al Procés!

    ResponderEliminar
  4. Galderich,
    Ni qüestiono el pacifisme ni questiono la noblesa del moviment independentista. Al menys no, dels qui com tu el viviu per una delia espiritual i no perquè cregueu que al dia següent de posat la frontera a aquest costat tot serà sarau i violes.
    Sí discrepo en això del momnet únic, però vaja... El temps dirà qui té raó.
    Però en definitiva, aquest post va adreçat al senyor Mas i la seva forma de procedir deixant a molta gent amb el cul a l'aire.

    ResponderEliminar
  5. Eduard,
    Insisteixo en que la feina l'han de fer els voluntaris i ningú hi és obligat.
    I per cert, de fronteres només en parlen -curiosament o no- els unionistes ja que no hi ha cap ganes d'aixecar les fronteres de Melilla sinó d'un canvi d'administració dintre de la Unió Europea.

    Sembla com si parlar de fronteres fos una cosa exclusiva de certs partits unionistes que parlen de trencaments, de dinars de Nadal... en comptes de parlar del que la gent vol que ho hem de saber mitjantçant la consulta directe dels ciutadans.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. La consulta és una forma de solucionar el problema. No pas l'única. Ja veurem com es desenvolupen les coses ;)

      Eliminar