lunes, 6 de octubre de 2014

Mito fundacional



Antes de la Máquina,
el vuelo de las aves, el hígado
de un cordero, o la voz divina
disponían dónde

ubicar la Ciudad.
La conquista, la sangre, mil formas
de sacrificios humanos
solo eran el perfume

para escribir una leyenda.
Pero llegaron la Máquina y la Industria.
Se volvió sistémica la brutalidad.
Ahora, morir, sufrir

son notas en un libro de cuentas
combustible de un engranaje
que tritura el pensamiento
¡Y cada vez tiene más hambre!

El mito se escribe en un plano de obras.
Los que padecen por trazarlo
los que agonizan identificándolo
ya ni son material de la memoria.

31 de Julio de 2014

Eduard Ariza

4 comentarios:

  1. Els arquitectes et busquen per trencar-te les cames...

    És massa pesimista per al meu gust , crec que l'evolució de la Humanitat no ha estat la desitjada però prefereixo viure ara que malviure en èpoques remotes.

    ResponderEliminar
  2. M'ha fet riure això que els arquitectes em volen trencar les cames Xd
    Jo també sóc prou optimista. Només que per la poesia queda més profund un to més pessimista XD

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. "Només que per la poesia queda més profund un to més pessimista"! Ara és el gremi de poetes qui te les trencarà per desvetllar el seu secret... ;-)

      Eliminar
    2. Ara sí que et dono la raó hahahah
      M'hauré de fer una assegurnaça de vida.

      Eliminar