La quemadura del hielo.
Esa fue mi primera
impresión de tu ser.
Y fueron tus ojos densos
de oscuridad
los que rompieron mi
frialdad.
Aquellos ojos tan sedosos
de luz
No imaginaban cuantas
fantasías
trazaron desde ti mis
pasiones
en menos de un segundo.
Nunca supieron al
cerrarse
que cuando tu boca tocó
la mía
se agitó en mi interior
una complicidad dormida
hace tiempo.
Cuando la desnudez de tu
cuerpo
inundó la mía
una ataraxia de erotismo
a través de tu tacto
encendió mi esperanza.
31 de Julio de 2014
Eduard Ariza
Pel meu gust massa directa.
ResponderEliminarPotser tens raó ;) Però una companya de la uni es queixava que escric d'una manera massa almivarada.
EliminarÉs un poema delicat i romàntic però el mot "ataraxia" pel meu gust no hi escau.
ResponderEliminarGlòria
Just el que més m'agradava ;) Moltes gràcies per la crítica Glòria ;)
EliminarAquí col*lega anti almivarament. M'agrada molt més aquest estil comparat amb els poemes a què em tens acostumada (que són molt elaborats I tal, però em va més això). No sóc gens partidaria de fer virgueries complexes ni en prosa ni en poesía, máxime si es tracta d'un tema tan de polsacions animals, etc. En això estic amb la Glòria: "ataraxia" em talla el rotllo. Otherwise, fantàstic poema. Felicitats!
ResponderEliminarMoltes gràcies Marta! Celebro que cada vegada et vagi agradant més el que escric ;)
EliminarEl mot ataraxia m'agrada per la seva profunditat.