viernes, 9 de septiembre de 2011

Diarios (2006-2011)

Justamente ahora hace cinco años desde que decidí empezar un diario. Esto fue el 9/9/2006. Hoy, 9/9/2011 es el aniversario de este texto sui generis que me he empeñado en mantener contra viento y marea y cuya narración sólo se ha interrumpido en contados días (siempre anotados al día siguiente). La redacción del diario parece hoy algo muy anticuado. Yo insisto en mantenerlo. Es un buen soporte para la memoria y un buen método para mejorar la redacción, pero, ante todo, un ejercicio de autoexigencia de gran valor.
Obviamente, cuando uno no quiere que se sepa algo, no debe dejarlo anotado en ninguna parte y, si puede ahorrarse contárselo a alguien, pues aún mejor. Por éste motivo, no son pocos los episodios que quedan fuera de mi diario.

9 comentarios:

  1. Ostres un diari amb memòria selectiva i de cinc anys! Realment s'ha de tenir voluntat per a fer-ho cosa de la que no en tinc... ho reconec!

    ResponderEliminar
  2. Objetivar lo subjetivo (seleccionado lo que no que quiere ser protagonista): es la mejor forma de crear un personaje literario. ¡Enhorabuena!

    ResponderEliminar
  3. Ábradas, mi diario tiene muy poco de literario. Es una desahogo cotidiano para poder escribir un poco. Tiene más de adicción a la grafología que a otra cosa. Pero gracias de todos modos por la felicitación.

    ResponderEliminar
  4. Hace poco tuve que vaciar el piso de mis padres, y me encontré los diarios de mi madre. No estoy muy seguro que ella quisiera que alguien leyese todo aquello. Igual deberíamos dejar una nota pidiendo a quién nos sobreviva que queme nuestros diarios antes de leerlos.

    ResponderEliminar
  5. Eduard, et felicito per l'anacronisme genial que representa fer i mantenir un diari! El que em sorprèn és que, tot i ser un diari personal, deixis fora d'ell allò que creus que no ha de ser llegit per altres. Com diu en Lluís al comentari anterior, potser caldria una nota del tipus: "personal i només llegible per l'autor" i ja està.

    ResponderEliminar
  6. Doncs mira Lluís, no crec que l'importés gaire a la teva mare. De fet, tots els qui portem un diari, en el fons assumim que tard o d'hora serà llegit. I, si no consta en el seu testament que fos destruït, ni en cap altra banda: el silenci atorga, que diu la màxima.
    Leblansky: Certamente anoto coses íntimes, però les veritablement privades, em fa un xic de vergonya escriure'n al respecte.

    ResponderEliminar
  7. Sobre l'entrada: Ostres. De debò que és admirable tenir suficient força de voluntat com per escriure cada dia durant cinc anys. Et felicito, de debò... xD

    Sobre el teu comentari al me blog: Amb el "Diario de Grenoble" em referia a un projecte de diari que tinc en ment des de l'estiu. Sóc a Grenoble, ara, d'Erasmus, tornaré al desembre. Tenia pensat anar actualitzant el blog com si fos un diari, explicant una mica com és aquesta experiència... Però finalment he decidit no fer-ho, ja veus.

    ResponderEliminar
  8. Si hi trobes plaer, fes-ho, Eduard. Ja saps que el diarisme és, en sí, un gènere literari. La germana del gran escriptor Henry james, Alice, en va portar diversos, alguns d'ells publicats i a la seva biografia no consta com a escriptora sinó com a diarista.
    Salutacions!

    ResponderEliminar