miércoles, 2 de febrero de 2011

Pensando en Proust III: ¿Proust futurista?

La pasión de mesieour Marcel por elementos modernos, tales como el yate a motor, el avión, el coche (más exactamente el Rolls Royce) o el teléfono, presente en el tan enigmático texto de la magdalena, para servir a la analogía, ha llevado a algunos a considerarle un futurista. Concepto tan ambiguo, como erróneo.
Proust murió en el año 1922, seis años después de que falleciera el reconocido escultor futurista Boccioni, esto nos permitiría enmarcarle cronológicamente en el movimiento sin problemas. Su amor por los nuevos progresos y su ruptura formal con el estilo naturalista-realista de Zola, Stendhal o Balzac podrían llevarnos a precipitarle, también, ideológicamente en esta vanguardia. No obstante, Proust no firmó ninguno de los manifiestos de Marinetti. No rompió de forma radical, ni propugnó la destrucción del “viejo arte”, y, para colmo, era homosexual, algo inadmisible en el grupo futurista tan cercano al fascismo.
Descartemos por lo tanto su adhesión a ésta u otra vanguardia. Pese a que toda su acción creativa se orientó hacía el progresismo y la innovación artística, es demasiado sui generis para ponerle una etiqueta.

4 comentarios:

  1. Quan es parla de futurisme es fa en un sentit més ampli. En aquesta època, tothom que exaltava la modernitat era titllat com a futurista, no com a pertanyent al moviment de manera concreta sinó com a participant d'una nova (i futura) estètica.

    ResponderEliminar
  2. No, Gal, si la qüestió és portar la contrària. Proust no pertanyia a la avanguarda Futurista com Boccioni, Marinetti, Carra o d'altres. Només li agradaven els avenços tecnològics.

    ResponderEliminar
  3. Com que li agradaven els avenços tecnològics és un futurista!

    ResponderEliminar
  4. No va firmar cap manifest, no es va vincular a cap moviment. No li pots dir futurista per una cuestió de gust. Proust és Proust
    PD. Un home ha comentat el teu àlbum de zoofilia.

    ResponderEliminar